Passió.  Paciència.  Perseverança.

​Èxits

Vaig començar a somiar amb ser un tennista professional quan mirava la Copa Davis i vaig veure les emocions dels equips, el públic i les nacions i com de bo, complet i divertit era aquest esport. Vaig començar a jugar a tennis quan tenia 7 anys. Des de petit, sempre m'ha agradat veure a la televisió els millors tennistes com Sampras, Agassi i Federer, que em van inspirar per convertir-me en el jugador que sóc avui.

No sóc d'una família rica. Tanmateix, em vaig entrenar molt durament en una instal·lació municipal propera a Brussel·les (Bèlgica).  Als 10 anys vaig ser el número u de Bèlgica a la meva edat i un any més. Als 12 anys, la meva família i jo vam venir a Barcelona, Espanya.  Amb 21 anys vaig aconseguir el meu primer rànquing ATP (professional) i vaig ser Top 70 d'Espanya en la categoria Absolut.

​

Aconseguir el que vaig fer en aquest esport va significar, per a mi, aferrar-me a aquell somni, seguir amb l'esport que estimo i fer molts sacrificis, reptes i esforç.

El tennis és una passió que no tothom entén, no només és un joc sinó també una manera de fugir de la pobresa, connecta gent de tot arreu, t'ensenya a treballar en equip, a respectar les persones, les normes i les cultures, t'ensenya a conèixer sobre tu mateix, els teus punts forts, limitacions, com superar diferents situacions i molt més.

​

Gràcies als entrenadors que vaig tenir: Joel Figueras, Enrique Castilla, Sergi Barberan, Paula Cabezas i Carles Sanz.